I ara qué és un assaig molt personal. Amb un estil ágil i proper, Alfred Bosch hi analitza els canvis fonamentals que s'han produït a la societat catalana durant el període que va des del final de la presidéncia de Jordi Pujol fins al tancament del cicle de consultes sobre la independéncia amb Barcelona Decideix, plataforma de la qual en va ser portaveu. La idea principal que es desprén del llibre és que mentre els votants favorables a la independéncia ja han assolit una majoria, l'activisme militant és encara minoritari. D'aquí se'n deriva la distinció que fa Bosch entre independentisme de baix cost (o disposat a acceptar poc risc) i el d'alt cost, actiu i combatiu. De la relació entre els dos en depén el futur del país, ja que la majoria social resultant és de carácter líquid; es contrau segons el moment, els lideratges, les ofensives espanyoles i, sobretot, la percepció que tenen els ciutadans dels costos i beneficis que hi pot haver darrere la idea d'un estat propi. En resposta a la pregunta del títol, Bosch sosté que si es busca la plenitud nacional, cal passar energia de les mobilitzacions cíviques a la musculatura política. Al capdavall, segons l'autor, no hi ha hagut cap procés d'independéncia que no passés per una proclama dels representants electes en un parlament o per un referéndum oficial. El pas definitiu sempre ha de ser polític, tot i que la societat civil ha jugat i continuará jugant un rol primordial. Tot plegat amanit amb revelacions sobre fets concrets i diálegs que fins ara no s'havien fet públics, i que ens fan descobrir les interioritats de la vida institucional i del món associatiu catalá.
